Desde mi ventana

...fins ara tot genial. Deixant que les coses passin, sense forçar; tot necessita el seu temps; no cal precipitar-se. Les coses surten soles,...

- En vull aprendre!
- També ha de fer el seu curs. Estigues tranquil, si ha de ser... serà. Recorda: no forcis.

- És que en aquestes situacions... em poso tonto! Ho reconec. No sé si és que en vull massa?!?!?!! M'agradaria parlar, saber, deixar-me veure, tocar... potser canso, no?
Em canso perquè forço, preparo, lluito, visualitzo,... palles mentals!
- Masses energies, suaaaaau.

- Ho hauria de dir?
- Tens por al fracàs? Espectatives!?!?!?

... obert, abraçant la inmensitat, univers de possibilitats, pluja gratificant. Empapat de gust. Així construeixo el meu món, així si, em sento agust! La meva casa ja no té rodes, no visc en un cargol. SÓC UN CARGOL!

Foto: Festival de teatre al carrer de Viladecans (Juliol 2008)